Divendres passat el món rural va alçar la veu amb força i missatges clars a Puiggròs durant la jornada “Cultura i Innovació: eines per al desenvolupament i la dinamització del món rural”, organitzada per la Fundació Ara Garrigues. L’esdeveniment, celebrat al Casal Cultural de Puiggròs i que va aplegar prop de 100 persones, es va convertir en un espai de trobada, inspiració i reflexió sobre el paper essencial de la cultura i la innovació per transformar els territoris rurals.
La jornada va comptar amb la participació de dos ponents excepcionals. María Valcárcel Tabernero, CEO de Nomenklatures Comunicació i referent en la construcció de marques rurals, va presentar la seva innovadora proposta “A sus marcas”. Va plantejar la importància de construir marques autèntiques des de les petites comunitats, fomentant la creativitat a través de preguntes com “què passaria si…?” per trencar amb allò establert i visualitzar futurs possibles.
Per la seva banda, Miguel Ángel Herrera Gutiérrez, alcalde de Genalguacil –conegut pel seu revolucionari projecte “Genalguacil Poble Museu”–, va compartir com l’art i la participació comunitària han transformat la seva localitat en un model de desenvolupament sostenible i creatiu reconegut a nivell internacional
Preguntes per créixer i construir amb Maria Valcárcel: Què passaria si…?
María Valcárcel Tabernero, doctora en Comunicació va obrir la jornada aportant una glopada d’aire fresc amb la seva proposta “A les seves Marques”. Valcárcel, també professora i investigadora de la Universitat de Santiago de Compostel·la i responsable de marca a Aldealista, va posar èmfasi sobre el fer que les marques rurals s’han de construir des de la vivència, l’emoció i la connexió amb el territori.
En el decurs de la seva intervenció, va animar els assistents a sortir de la zona de confort, a atrevir-se a tirar endavant projectes disruptius, a imaginar escenaris alternatius a través de preguntes com “què passaria si…?”. Aquesta filosofia, que promou la creativitat i la visualització de futurs possibles, convida a trencar amb l’establert i construir marques humanes i autèntiques que impulsin el desenvolupament local.
Maria Valcárcel també va fer menció de la gestió cultural i la construcció de marca vinculada a projectes de territori i va oferir eines per entendre com construir narratives potents a través de relats que impulsin l’economia local i el turisme patrimonial. A més, va subratllar la importància de potenciar el periodisme de proximitat i l’ús del big data per narrar històries locals; un model que combina dades quantitatives i qualitatives per analitzar i narrar la realitat local de manera més efectiva.
Miguel Ángel Herrera, exemple d’empoderament rural
Després d’aquesta intervenció vibrant, va prendre la paraula Miguel Ángel Herrera, alcalde de Genalguacil, que amb passió, energia i un missatge profundament reivindicatiu, va compartir la seva experiència liderant la transformació d’aquest petit poble malagueny en un referent internacional de l’art contemporani i del desenvolupament rural sostenible. Des de la seva arribada a l’alcaldia el 2011, ha impulsat, amb la complicitat i suport del conjunt de la població, el projecte “Genalguacil Poble Museu».
Gràcies a aquest projecte aquest petit poble de la regió muntanyenca de Ronda, que no arriba als 500 habitants, ha esdevingut referent internacional d’art contemporani i desenvolupament rural sostenible en l’àmbit europeu. El seu enfocament innovador i el seu compromís amb la comunitat han transformat Genalguacil en un exemple inspirador de com els petits municipis poden liderar el camí cap a un desenvolupament sostenible i creatiu.
Genalguacil, el poble museu
El projecte «Genalguacil Poble Museu» es basa en la integració de l’art contemporani a la vida quotidiana del poble. Cada dos anys se celebren les Trobades d’Art, on artistes nacionals i internacionals creen obres que s’incorporen al paisatge urbà, convertint el municipi en un museu a l’aire lliure. A més, s’han desenvolupat iniciatives com «Arte Vivo» i «Lumen», que exploren noves formes d’expressió artística i enforteixen els llaços entre els artistes i la comunitat local.
Sota el lideratge d’Herrera, Genalguacil ha guanyat reconeixement més enllà de les fronteres nacionals. El municipi ha participat en la Fira Internacional d’Art Contemporani ARCO Madrid durant cinc anys consecutius. A més, s’ha establert el Laboratori Internacional d’Innovació Rural, que col·labora amb institucions europees per desenvolupar projectes que integren art, tecnologia i sostenibilitat a l’entorn rural.
L’alcalde també va destacar la necessitat que els petits pobles es converteixin en protagonistes actius del seu propi destí: «No podem permetre que les grans administracions decideixin per nosaltres sense conèixer la nostra realitat. Hem d’actuar, superar obstacles, a reivindicar el nostre territori i demostrar que el món rural hi té molt a aportar».
Eduard Cau, president del patronat de la Fundació i conductor de l’acte, va deixar clar el propòsit de la jornada i en el tancament de la mateixa va llançar una clara reflexió als assistents “Potser, com en el cas de Genalguacil, d’aquí 30 anys estem recordant que, en part, gràcies a les experiències, consells i recomanacions que avui hem sentit, la nostra comarca s’hagi transformat i tinguem un nou model de territori”.
La jornada va finalitzar amb un sopar networking, en què els assistents van intercanviar idees, contactes i possibles col·laboracions, consolidant una xarxa de suport per a futurs projectes que impulsin l’economia real de les Garrigues.
Amb aquesta jornada, la Fundació Ara Garrigues reafirma el seu compromís amb el desenvolupament socioeconòmic del territori, apostant per la cultura, la innovació i la participació comunitària com a motors de transformació.