Una experiència inspiradora per continuar impulsant un futur sostenible per a les Garrigues. Hi ha pobles que demostren que el futur del món rural no està escrit. Que amb imaginació, compromís i una aposta decidida pel talent és possible transformar les dificultats en oportunitats. Aquest és el cas de Genalguacil, un petit municipi de la serralada de Ronda, a la província de Màlaga, que s’ha convertit en un referent internacional gràcies al seu singular projecte «Genalguacil Poble Museu».
Amb l’objectiu de conèixer de primera mà aquesta experiència d’èxit, una delegació de la Fundació Ara Garrigues, integrada pel seu president, Eduard Cau, Mónica Jiménez, membre del patronat de la fundació, i el director Ferran Moya, es va desplaçar la passada setmana fins a aquest municipi malagueny per compartir experiències, establir noves línies de col·laboració i descobrir un model que ha sabut convertir la cultura, l’art en una poderosa eina de transformació territorial.
Una visita que s’emmarca dins la voluntat de la Fundació d’aprendre de les iniciatives més innovadores del país per continuar impulsant projectes que contribueixin al desenvolupament econòmic, social i sostenible de les Garrigues, una de les principals missions de l’entitat.
Genalguacil: quan l’art transforma un poble
Parlar de Genalguacil és parlar d’una història d’innovació, perseverança i visió de futur.
L’any 1994 aquest petit municipi va posar en marxa una iniciativa que, amb el pas del temps, acabaria esdevenint un exemple internacional de desenvolupament rural: el projecte «Genalguacil Poble Museu».
Cada dos anys, artistes procedents de diferents països conviuen durant diverses setmanes amb els veïns i veïnes del municipi en el marc dels «Encuentros de Arte», un esdeveniment biennal que transcendeix la simple exposició artística. Durant aquesta convivència creen obres inspirades en el territori i en la seva gent, que posteriorment passen a integrar-se de manera permanent als carrers, places i espais públics del poble.
Avui, més de 250 obres conformen un museu viu, a l’aire lliure, que converteix qualsevol passejada per Genalguacil en una experiència artística única.
Però el valor d’aquest projecte va molt més enllà de la cultura.
L’art ha esdevingut una eina de desenvolupament econòmic, d’atracció turística, de projecció internacional i, sobretot, de lluita contra el despoblament.
Una realitat especialment inspiradora si tenim en compte que, després d’anys de pèrdua demogràfica, el municipi ha aconseguit recuperar habitants des de 2019, demostrant que la innovació també pot néixer des dels pobles més petits.
Compartint experiències amb un referent del desenvolupament rural
Durant la visita, la representació de la fundació Ara Garrigues va mantenir diverses reunions de treball amb l’alcalde de Genalguacil, Miguel Ángel Herrera, principal referent d’aquest model de transformació territorial.
La trobada va servir per aprofundir en les claus de l’èxit d’aquest projecte, compartir experiències i analitzar possibles vies de col·laboració entre ambdues institucions.
No era, però, la primera vegada que els camins de la Fundació i Genalguacil es creuaven.
La relació institucional es va iniciar fa dos anys i es va reforçar especialment durant la trobada inspiradora organitzada per la fundació Ara Garrigues celebrada a Puiggròs el juny de 2025, un espai de reflexió destinat precisament a donar a conèixer iniciatives capaces de transformar positivament el territori.
Aprendre per transformar les Garrigues
La visita també va permetre a la delegació de la Fundació participar en una jornada dels Encuentros de Arte, vivint en primera persona l’ambient creatiu que caracteritza aquest esdeveniment.
Més enllà de contemplar les obres, l’experiència va permetre comprendre la filosofia que hi ha darrere del projecte: implicació ciutadana, identitat, orgull de pertinença, creativitat i una mirada llarga sobre el futur.
Uns valors que connecten plenament amb la manera d’entendre el desenvolupament territorial que impulsa la fundació Ara Garrigues.
Des de la seva creació, la Fundació treballa per generar noves oportunitats econòmiques, impulsar la innovació, fomentar l’emprenedoria, reforçar la cohesió social i contribuir a fixar població al territori, sempre des del respecte pel paisatge i el patrimoni de les Garrigues.
Les cabanes de volta: patrimoni, identitat i futur
Precisament, un dels projectes més emblemàtics que impulsa actualment la Fundació és la recuperació i valorització de les cabanes de volta.
Aquest patrimoni únic de les Garrigues representa molt més que una arquitectura tradicional.
És una oportunitat per crear una oferta turística singular, sostenible i profundament vinculada al territori.
La proposta planteja convertir aquestes construccions en allotjaments turístics diferenciadors, capaços d’atreure un visitant interessat en el paisatge, la cultura i l’autenticitat, alhora que contribueixen a evitar el deteriorament progressiu d’aquest patrimoni.
La visita a Genalguacil reforça la convicció que la cultura, el patrimoni i la creativitat poden convertir-se en motors de desenvolupament si existeix una estratègia compartida i una mirada a llarg termini.
Inspirar-se per construir el futur
Cada territori és diferent. No existeixen receptes universals. Però sí experiències capaces d’inspirar noves maneres de pensar i actuar. Genalguacil n’és un magnífic exemple.
Ha demostrat que un petit municipi pot esdevenir un referent internacional quan és capaç de convertir els seus valors diferencials en oportunitats de futur.
Per a la fundació Ara Garrigues, aquesta visita representa molt més que un intercanvi institucional.
És una nova oportunitat per continuar omplint la motxilla d’idees, experiències i aliances que ajudin a construir unes Garrigues més competitives, innovadores, sostenibles i capaces d’afrontar els grans reptes demogràfics i econòmics del segle XXI.
Perquè el futur del món rural no es construeix des de la resignació, sinó des del coneixement compartit, la innovació i la voluntat de sumar esforços entre territoris que comparteixen un mateix objectiu: demostrar que viure i prosperar als pobles continua sent possible.
