El món rural va alçar la veu amb força i missatges clars ahir a Puiggròs durant la jornada “Cultura i Innovació: eines per al desenvolupament i la dinamització del món rural”, organitzada per la Fundació Ara Garrigues. L’esdeveniment, celebrat al Casal Cultural de Puiggròs i que va aplegar prop de 100 persones, es va convertir en un espai de trobada, inspiració i reflexió sobre el paper essencial de la cultura i la innovació per transformar els territoris rurals.
La jornada va comptar amb la participació de dos ponents excepcionals. La primera intervenció, a càrrec de María Valcárcel Tabernero, doctora en Comunicació i CEO de Nomenklatures Comunicació, Imatge i Gestió Cultural, va portar una glopada d’aire fresc amb la seva proposta “A les seves Marques”. Valcárcel, també professora i investigadora de la Universitat de Santiago de Compostel·la i responsable de marca a Aldealista, ha posat èmfasi que les marques rurals s’han de construir des de la vivència, l’emoció i la connexió amb el territori, sense perdre mai la seva essència.
En el decurs de la seva intervenció, va animar els assistents a sortir de la zona de confort, a atrevir-se a llançar projectes disruptius, a imaginar escenaris alternatius a través de preguntes com “què passaria si…?”. Aquesta filosofia, que promou la creativitat i la visualització de futurs possibles, convida a trencar amb l’establert i construir marques humanes i autèntiques que impulsin el desenvolupament local.
Maria Valcárcel també va fer menció de la gestió cultural i la construcció de marca vinculada a projectes de territori i va oferir eines per entendre com construir narratives potents a través del relat que impulsin l’economia local i el turisme patrimonial. A més, va subratllar la importància de potenciar el periodisme de proximitat i l’ús del big data per narrar històries locals; un model que combina dades quantitatives i qualitatives per analitzar i narrar la realitat local de manera més efectiva.
Després d’aquesta intervenció vibrant, va prendre la paraula Miguel Ángel Herrera Gutiérrez, alcalde de Genalguacil, que amb passió, energia i un missatge profundament reivindicatiu, va compartir la seva experiència liderant la transformació d’aquest petit poble malagueny en un referent internacional de l’art contemporani i del desenvolupament rural sostenible. Des de la seva arribada a l’alcaldia el 2011, ha impulsat, amb la complicitat i suport del conjunt de la població, el projecte “Genalguacil Poble Museu”, basat en la integració. Cada dos anys, les Trobades d’Art transformen els carrers en un museu a l’aire lliure, on artistes nacionals i internacionals creen obres que s’integren al paisatge urbà.
Gràcies a aquest projecte aquest petit poble de la regió muntanyenca de Ronda, que no arriba als 500 habitants, ha esdevingut referent internacional d’art contemporani i desenvolupament rural sostenible en l’àmbit europeu. El seu enfocament innovador i el seu compromís amb la comunitat han transformat Genalguacil en un exemple inspirador de com els petits municipis poden liderar el camí cap a un desenvolupament sostenible i creatiu.
El projecte «Genalguacil Poble Museu» es basa en la integració de l’art contemporani a la vida quotidiana del poble. Cada dos anys se celebren les Trobades d’Art, on artistes nacionals i internacionals creen obres que s’incorporen al paisatge urbà, convertint el municipi en un museu a l’aire lliure. A més, s’han desenvolupat iniciatives com «Arte Vivo» i «Lumen», que exploren noves formes d’expressió artística i enforteixen els llaços entre els artistes i la comunitat local.
Sota el lideratge d’Herrera, Genalguacil ha guanyat reconeixement més enllà de les fronteres nacionals. El municipi ha participat en la Fira Internacional d’Art Contemporani ARCO Madrid durant cinc anys consecutius. A més, s’ha establert el Laboratori Internacional d’Innovació Rural, que col·labora amb institucions europees per desenvolupar projectes que integren art, tecnologia i sostenibilitat a l’entorn rural.
L’alcalde també va destacar la necessitat que els petits pobles es converteixin en protagonistes actius del seu propi destí: «No podem permetre que les grans administracions decideixin per nosaltres sense conèixer la nostra realitat. Hem d’actuar, superar obstacles, a reivindicar el nostre territori i demostrar que el món rural hi té molt a aportar».
Eduard Cau, president del patronat de la Fundació i conductor de l’acte, va deixar clar el propòsit de la jornada i en el tancament de la mateixa va llançar una clara reflexió als assistents “Potser, com en el cas de Genalguacil, d’aquí 30 anys estem recordant que, en part, gràcies a les experiències, consells i recomanacions que avui hem sentit, la nostra comarca s’hagi transformat i tinguem un nou model de territori”.
La jornada va finalitzar amb un sopar networking, en què els assistents van intercanviar idees, contactes i possibles col·laboracions, consolidant una xarxa de suport per a futurs projectes que impulsin l’economia real de les Garrigues.
Amb aquesta jornada, la Fundació Ara Garrigues reafirma el seu compromís amb el desenvolupament socioeconòmic del territori, apostant per la cultura, la innovació i la participació comunitària com a motors de transformació.